La cortadèria o els plomalls (Cortaderia selloane) són una herba gramínia de port molt gran, perenne, que fa una gran tofa de fulles en forma de cinta de la qual, a la segona meitat de l’any, s’enlairen nombrosos plomalls blancs.
La cortadèria té una base extensa, atapeïda de brots plens de fulles basals com cintes d’1-2 metres de longitud per 1-2 cm d’amplada, flexibles i corbades enfora, amb el nervi central sobresortint pel revers i per on la fulla pot plegar-se lleugerament en forma de lletra V, i, atenció!, amb els marges escabres per la presència de cristalls de sílice disposats en serra i tallants, fet al qual es refereixen el nom genèric de Cortaderia i el nom popular en castellà de “cortadera”. Efectivament, agafar amb la mà una fulla de cortadèria comporta el risc de tallar-se.
Al mes de juliol, la cortadèria fa els plomalls, en realitat tiges amb escasses fulles menors i amb una gran panícula d’espiguetes de flors al tram final, per damunt de l’alçada de les fulles, que duren fins a l’hivern quan la part aèria de la planta s’asseca. La cortadèria és una planta ginodioica, és a dir amb individus que fan flors exclusivament femenines i individus que fan flors hermafrodites, masculines i femenines a la vegada. Cada plomall de cortadèria conté prop de 1000 espiguetes, cadascuna amb 3-8 flors. Les glumes i les glumel·les són de consistència papiràcia i de forma estreta, allargada en una aresta d’1 cm. Les flors femenines tenen nombrosos cilis llargs i blancs al voltant del pedicel i 3 estigmes; les flors hermafrodites, en canvi, gairebé no tenen cilis, i sí 3 estigmes menors que els de les flors femenines i 3 estams d’anteres allargades i color bru o rogenc. Les flors dels individus hermafrodites no solen donar fruit, la seva funció és pol·linitzar les flors dels individus femenins mercès a la dispersió del pol·len pel vent. A la pràctica, els individus hermafrodites es comporten com a individus masculins. En conjunt, els plomalls de flors femenines es veuen d’un blanc pur -fotos 1ª i 2ª-, mentre que els de flors hermafrodites tenen un matís d’ivori o vermellós -fotos 3ª i 4ª.
La cortadèria és una planta originària d’Argentina i Uruguai que s’ha escampat pel món pel seu ús en jardineria. Prefereix àrees de terreny sorrenc amb clima poc fred i moderadament humit. La cortadèria és una planta difícil d’erradicar una vegada ha arrelat en un terreny; si es talla, rebrota. Mercès a la seva prodigiosa producció de llavors, s’expandeix i colonitza noves terres. A la península ibèrica, Cortaderia selloane és considerada una espècie invasora. A la Catalunya Central, la cortadèria es troba plantada originalment en parcs i jardins d’àrees urbanitzades i naturalitzada al seu entorn proper; no pas, almenys per ara, al bell mig dels grans espais naturals. En l’àmbit de la Catalunya Central, hi ha poblacions naturalitzades de cortadèria al voltant de la carretera C-16 i C16c coneguda com la recta de Sallent -probablement aquesta sigui la població de cortadèria més extensa-, a Viladordis (Manresa), a l’entorn de la carretera N-141c a La Guàrdia (Calders), i a molts més indrets amb poblacions de moment menors.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article ¡Qué bueno que viniste!, de Jordi Badia.