El cotonet (Planococcus citri) és una de les cotxinilles més comunes a les comarques de Bages i Moianès. Amb el nom genèric de cotxinilla es coneixen aquells insectes que s’alimenten xuclant la saba de plantes i que es protegeixen sota una cuirassa cerosa. Les cotxinilles es classifiquen junt amb els pugons al subordre Sternorrhyncha de l’ordre dels hemípters.
El cotonet té un dimorfisme sexual acusadíssim. Les femelles tenen un cos el·líptic de 3-5 mm de longitud i de color de carn, segmentat, amb 3 parells de potes caminadores però sense ales, difícil de reconèixer com a insecte. Les femelles joves estan recobertes de polsim blanc. Amb el temps, la secreció cerosa s’acumula de manera que el polsim inicial esdevé una cuirassa blanca disposada en segments i prolongada en apèndixs. Els mascles, en canvi, són un petit pugó d’1,0-1,5 mm de longitud, de color marró i amb ales llargues.
Els mascles, tot i el seu aspecte de pugó, no s’alimenten; la seva missió és fecundar femelles. Les femelles són polífagues, capaces d’alimentar-se de la saba de molts vegetals, amb preferència pels tarongers, les vinyes, les figueres de moro i per moltes plantes ornamentals. El cotonet pot esdevenir una plaga per a la planta hoste. Les femelles adultes mostren fototropisme negatiu, tendeixen a refugiar-se a la foscor. Com d’altres pugons, el cotonet secreta melassa que atrau fongs i d’altres insectes que poden ocasionar infeccions secundàries.
Les imatges mostren femelles ja ben adultes. A la imatge 2ª, un exemplar de cotonet està escortat per dues obreres de cuallevat (Crematogaster scutellaris). Una mesura senzilla que ajuda a controlar la presència de pugons i cotxinilles als fruiters consisteix en envoltar la base del tronc amb una cinta adhesiva també per la cara externa que impedeixi l’ascens a l’arbre de formigues que protegeixen a pugons i cotxinilles dels seus depredadors.
[fotos Jordi Badia]