La cotxinilla del carmí (Dactylopius coccus) és una cotxinilla, caparreta o pastereta, un insecte homòpter de la superfamília Coccoidea, que parasita les figueres de moro (Opuntia maxima [= O. ficus-indica]) creant una cobertura blanca entre polsosa i cotonosa, molt aparent, i el progressiu decaïment de la figuera de moro fins a la mort.
Els individus mascles de la cotxinilla del carmí són alats i tenen dos llargs cercs a l’extrem de l’abdomen, mentre que les femelles, més nombroses, no tenen ales ni cercs, sinó un cos segmentat rodanxó, cuirassat, de color grisenc i amb pilositat blanca que inflen a base de succionar la saba de la figuera de moro, tal com una paparra xucla la sang d’un mamífer. Les femelles es troben entre el cotó blanc que han secretat.
El cos inflat de les femelles és ple d’un líquid de color carmí intens, com de sang, que recol·lectat i deixat assecar, s’utilitza com a colorant natural en cosmètica, sobretot per pintallavis, i en alimentació. El carmí natural s’identifica a la legislació europea alimentària com E-120. Actualment ha estat substituït a la majoria d’aplicacions pel carmí sintètic E-124, de producció més senzilla i econòmica. Abans de la colonització d’Amèrica pels espanyols, la civilització asteca ja utilitzava el carmí obtingut de les cotxinilles de la figuera de moro.
Fa anys que la plaga de la cotxinilla del carmí afecta les figueres de moro de Catalunya. Moltes de les figueres de moro del coster de Montjuïc que mira al mar, a Barcelona, han mort degut a la cotxinilla. No sembla possible eradicar-la, de manera que els paisatges lluminosos de vora mar on la figuera de moro és protagonista canviaran radicalment. La infecció s’ha escampat i es troba ja (2019) entre algunes figueres de moro del Bages. D’Amèrica vingué la figuera de moro i d’Amèrica vingué el paràsit acaba amb elles; la història de les invasions per espècies exòtiques pot ser enrevessada.
[fotos Jordi Badia]