Chrysoperla lucasina és una de les espècies de crisopa que viuen a les comarques de Bages i Moianès. És molt difícil arribar a distingir entre les diverses espècies de crisopa agrupades a la família Chrysopidae, els gèneres més freqüents de la qual són Chrysopa, Chrysoperla i Pseudomallada. El nom comú de crisopa o crisopa verda s’aplica indistintament a totes elles.
Chrysoperla lucasina és una típica crisopa de color verd amb les venes de les ales blaves, de les quals surten pèls negres curts. Chrysoperla lucasina té les ales posteriors amb la punta més aguda que Chrysoperla carnea, l’espècie a la qual s’atribuïen fins fa uns anys la majoria d’individus. C.lucasina s’havia confós amb C.carnea; però s’ha vist que mentre que els adults de C.carnea viren a un color carni a l’hivern, els de C.lucasina es mantenen verds.
Les crisopes adultes són bones voladores, però són atretes per la llum de manera que es poden trobar fora del seu hàbitat natural. S’alimenten de nèctar i pol·len de flors de crucíferes i de d’altres plantes. Abans de l’aparellament, el mascle i la femella de Chrysoperla lucasina mantenen un ritual de sons, una mena de duet que deu servir per a la correcta identificació de l’espècie. Els adults es veuen sobretot entre la primavera i la tardor.
Les femelles de Chrysoperla ponen ous de color blanc sobre plantes, d’un en un i fixats per un pedicel llarg, fi i rígid. Dels ous neixen larves campodeïformes amb mandíbules com pinces que s’alimenten de pugons. Per aquest motiu, el gènere Chrysoperla és apreciat a l’agricultura i utilitzat en la lluita biològica. Després d’haver consumit centenars de pugons i completat el desenvolupament, la larva de Chrysoperla fabrica un capoll, passa per l’estadi de pupa i emergeix adult. Als camps d’oliveres es recomana afavorir un estrat herbaci amb crucíferes i altres herbes atractives a les crisopes adultes perquè hi hagi també les larves que mantenen a ratlla els àfids i altres plagues de petits insectes.
[foto Pere Moraleja, identificació Jan Tomàs]