La cugula petita (Avena barbata) és una herba gramínia anual, sovint d’un metre d’alçada, extraordinàriament freqüent als camps i a les vores de camins. S’assembla tant a la cugula grossa (Avena sterilis) que el nom popular català de cugula no les distingeix; per tant farem servir aquí els noms científics. Les cugules també s’assemblen molt a la civada conreada (Avena sativa).
Avena barbata té fulles amb lígula curta i limbe de 4-6 mm d’amplada, sovint amb pèls llargs al marge i tacte lleugerament escabre només als marges al passar el dit de la punta cap a la base, però no a la superfície de la fulla. Les tiges acaben en una panícula laxa d’espiguetes distants, penjants de pedicels prims. Les espiguetes mesuren 30-35 mm, als quals cal afegir les arestes colzades de 45-55 mm que neixen prop de la base del dors dels lemmes. Les espiguetes tenen 2 o 3 flors. Alguns individus tenen espiguetes amb 3 arestes, amb l’aresta de la flor 3ª més curta, però la majoria en tenen 2. Les glumes són afuades, idèntiques entre elles, d’uns 35 mm de longitud i més llargues que els lemmes. Els lemmes acaben en una punta bífida de 4 mm o més de longitud. A la base de la flor hi ha un floc de pèls blanquinosos, però si els cull la planta els pèls es tornen rossos a l’assecar-se. A la maturitat, les flors d’Avena barbata es desprenen d’una en una amb la corresponent aresta (foto 3ª).
Avena sterilis es diferencia pel seu port generalment més gran, perquè té sempre 2 arestes a les espiguetes, perquè la punta bífida dels lemmes és de 2 mm, perquè el pèls de la base de la flor són més rossos, perquè el tacte del revers de les fulles és escabre, i perquè la diàspora està constituïda per l’espigueta sencera amb les dues arestes, no pas per flors individuals.
La civada (Avena sativa) té espiguetes de 25-30 mm, amb 2 flors i arestes de 40 mm, tot i que hi ha també varietats de civada sense aresta. A la civada, els grans es mantenen a l’espigueta, de manera que es poden recol·lectar. La civada pot viure subespontània prop d’on s’ha conreat.
[fotos Jordi Badia]