




El curraià pàl·lid (Cephalanthera damasonium) és una orquídia que viu dins del bosc, normalment rouredes i pinedes de pinassa o pi roig. Fa prop de mig metre d’alçada, amb les fulles disposades helicoïdalment. Morfològicament s’assembla força al curraià vermell (Cephalanthera rubra), però se’n diferencia perquè la tija del curraià pàl·lid és més dreta i glabra, i sobretot perquè els tèpals de les seves flors són d’un blanc d’ivori, curts i mai s’arriben a obrir del tot. Cal no confondre’l tampoc amb el curraià blanc (Cephalanthera longifolia) que té més flors per espiga, d’un color blanc pur. Entre les 3 espècies de Cephalanthera existents a Catalunya i a la comarca de Bages, C.damasonium és la menys freqüent.
[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª), Montserrat Porta (3ª) i 4ª) i Marta Queralt López Salvans (5ª)]