Taraxacum obovatum és una herba vivaç, acaule i parenta del popular pixallits (T.officinale), és una de les espècies de dent de lleó, un nom popular que també se li aplica però que no utilitzarem perquè no discrimina entre les espècies de Taraxacum. T.obovatum fa una roseta de fulles radials, aplicades a terra, que surten del coll de l’arrel axonomorfa. Aquestes fulles són amples i lluents, obovades, sobtadament contretes cap al pecíol i amb un dentat poc profund al marge, res a veure amb els lòbuls profunds i els segments triangulars de les fulles del pixallits. Els peduncles florals són gruixuts, sovint rogencs i amb alguns pèls llargs esparsos, s’enlairen uns 15-20 cm i acaben en un sol capítol gros, d’uns 2 o 3 cm. Les bràctees del capítols tenen dues particularitats. La primera és que hi ha de dos tipus de bràctees, les externes de forma ovada i normalment girades enfora, i les internes llargues de baix fins dalt i estretes. La segona és que, sobretot les bràctees internes, són corniculades, és a dir, acaben en dues banyetes en comptes d’una punta més o menys aguda. Les flors tenen totes lígules grogues. Els fruits són aquenis estrets de superfície ganxuda que porten el característic plomall blanc, el vil·là, per la dispersió. Igual com en el cas del pixallits, els capítols madurs de T.obovatum conviden igualment a dispersar els fruits d’una bufada.
T.obovatum és una espècie de distribució mediterrània. T.obovatum és freqüent a la meitat occidental de la comarca de Bages, on floreix a partir d’abril. Viu a les clapes amb bona terra enmig dels llistonars, als camins de bosc poc trepitjats, als marges i als prats, sovint en companyia del seu congènere T.officinale.