Dysgonia algira és una de les espècies de papallona de la família Noctuidae que és atreta pels llums artificials i que de nit pot veure’s a les parets il·luminades de cases aïllades. Mesura de 38 a 46 mm d’envergadura alar i és de tons bruns, a vegades amb un matís caoba. A diferència de moltes altres espècies de Noctuidae que tenen dibuixos bigarrats i confusos a les ales, les ales anteriors de Dysgonia algira tenen 3 zones de bru fosc o rogenc constants i de límits nítids perfilats amb un línia clara: una zona ampla que ocupa la part basal de costat a costat; una franja transversal a l’àrea discal o mitjana, més ampla a la costa que al marge intern; i encara un parell de taques menors, normalment unides, situades a l’àpex. Les formes d’aquestes taques, sobretot la de la franja discal, recorden les ales d’un rat-penat. Les ales posteriors mostren els mateixos tons de bru coincidents amb les taques de les ales anteriors, però amb límits difusos. Al marge de les ales hi ha un serrell de pèls de color cendrós.
L’eruga comparteix els tons marró dels adults, però a l’eruga disposats en línies longitudinals fines. Als estadis finals, l’eruga és llarga i estreta. S’alimenta preferentment de fulles d’esbarzer (Rubus ulmifolius) i ocasionalment de fulles de d’altres plantes.
Una espècie molt semblat i propera és Dysgonia torrida. D.torrida es diferencia en fase adulta perquè la franja a la posició mitjana de les ales anteriors té forma convexa a la part superior mentre que a D.algira és més plana, i en fase d’eruga perquè D.torrida s’alimenta preferentment de fulles de ricí (Ricinus communis), una megafòrbia de la família Euforbiàcies, conreada i naturalitzada a les terres mediterrànies d’hiverns suaus. D.torrida està citada a la península ibèrica, però la seva presència a Catalunya és dubtosa.
[foto Jordi Badia]