L’enciamet o dolceta (Samolus valerandi) és una herba tendra, de la família de les primulàcies, que creix a les fonts, als degotalls i als sòls inundats o molt humits en indrets ombrívols, sovint acompanyant a la capil·lera (Adiantum capillus-veneris).
L’enciamet és una herba perenne. Inicialment fa una roseta de fulles simples, de contorn obovat de 2-8 cm de longitud, atenuades al pecíol, subsèssils, primes, glabres i d’un verd clar que el rentat continu per l’aigua corrent deixa net i lluent. A la primavera l’enciamet fa una tija d’un o dos pams, amb fulles caulinars esparses progressivament menors. A l’axil·la d’algunes fulles neixen raïms esvelts de flors menudes portades per pedicels que fan un colze remarcat per una petita bràctea. La flor consta d’un calze campanulat acabat en 5 sèpals, una corol·la d’un blanc de neu, simpètala i acabada en 5 lòbuls arrodonits, 5 estams i un ovari semi-ínfer amb un estil curt. El fruit és una càpsula esfèrica que s’obre per 5 valves per alliberar granes molt petites.
L’enciamet és una planta ben distribuïda per la comarca de Bages, però que es troba només als racons més humits.
Les fulles de l’enciamet són comestibles.
[fotos Jordi Badia]