Escarabat d’aigua

Dytiscus pisanus

Dytiscus pisanus, l’escarabat d’aigua per excel·lència a Catalunya, és un escarabat gros, d’entre 3,0 i 3,5 cm de longitud, que viu a l’interior de basses i estanys amb plantes aquàtiques. El gènere Dytiscus dona nom a la seva família Dytiscidae.

Dytiscus pisanus té el cos oval, compacte i aerodinàmic, molt adequat per moure’s dins de l’aigua. Tot el cos, incloent el cap, té un marge de color palla que al pronot es fa més ample i emmarca la figura fosca d’un trapezi. L’abdomen és d’aquest mateix color palla, mentre que el dors és fosc llevat del marge de color palla. Les potes del 3er parell, més desenvolupades i eixamplades mitjançant pèls a cada costat, funcionen com rems. Dytiscus pisanus respira aire atmosfèric que de tant en tant puja a buscar a la superfície, captura per la punta de l’abdomen, emmagatzema sota els èlitres, i consumeix poc a poc mentre està submergit. Malgrat la seva vida aquàtica, Dytiscus pisanus també pot córrer ràpidament per terra i pot volar; és un autèntic tot terreny.
Hi ha dimorfisme sexual. Els mascles tenen els èlitres llisos, brillants i amb reflexos verds o caoba. Sobre els èlitres només s’aprecien 2 línies longitudinals molt fines fetes per la successió de puntets gravats. Les femelles, en canvi, tenen els èlitres solcats d’estries longitudinals que impedeixen els reflexos brillants.

Les larves destaquen per la seva mida de fins a 5 o 6 cm de longitud i per les seves mandíbules succionadores.

Tant les larves com els adults són depredadors voraços d’altres insectes i fins i tot de capgrossos i de peixets.

Dytiscus pisanus és una espècie amb distribució mediterrània, i molt probablement l’espècie més comuna del gènere a la Catalunya Central, si no n’és l’única. A les comarques pirinenques i al nord dels Pirineus viu Dytiscus marginalis, una espècie gairebé idèntica. En fotografies, D.pisanus pot distingir-se de D.marginalis per 2 detalls del pronot: la base té forma lleugerament sinusoidal seguint les entrades del marge de color palla, i els vèrtexs superiors del trapezi mostren una forma punxeguda de banyeta.

La fotografia correspon a un exemplar mascle atrapat en una trampa d’estudi de la fauna aquàtica instal·lada en una bassa.

[foto Montserrat Porta i Jordi Badia]