Escarabat tigre

Cephalota maura ssp. maura

Cephalota maura és un escarabat halobi de la família dels caràbids (Carabidae) que pertany a la subfamília dels cicindelins (Cicindelinae). El terme halobi fa referència a l’organisme que viu en ambients amb una certa salinitat. Es coneixen dues subespècies a Europa de C. maura, només una de les quals, la ssp. maura, es troba a la península ibèrica, mentre que la ssp. cupreothoracica és a Itàlia.

C. maura és un escarabat de mida mitjana, d’entre 10 i 13 mm de longitud. Es caracteritza pel seu cap gran i negre, els seus ulls grans i prominents, les seves antenes filiformes i les seves robustes i fortes mandíbules dentades i bicolors, negres i grogues, que posen de manifest el caràcter carnívor del seu hàbit alimentari. Es reconeix fàcilment de la resta de cicindelins pel color negre del tegument i per les sis màcules grogues i arrodonides que presenta cada èlitre. Tot el cos és vellutat, però el cap i el pronot tenen una pilositat blanca i erecta. Les potes són llargues i primes amb les quals corre amb molta rapidesa.

C. maura és una espècie termòfila i estiuenca. Els adults són de costums diürns. Normalment formen colònies nombroses en zones nues de vegetació, en sòls sorrencs, argilosos o amb graves que presenten un cert grau de salinitat. Els escarabats se solen trobar a la vora d’una llera estacionària o amb aigües estancades a l’aguait de possibles insectes que puguin ser caçats. Realitzen la posta al sòl humit, on les larves excaven profundes galeries. Com els adults, aquestes larves són carnívores.

Cephalota maura es distribueix principalment pel nord d’Àfrica i les regions més càlides, salobres i àrides de la península ibèrica. Aquí sol trobar-se prop de la costa, sent relativament escassa en localitats interiors allunyades del litoral. A Catalunya, segons el GBIF (Global Biodiversity Information Facility), només hi ha dos indrets amb presència de C. maura, l’un a Almenar (2022) i l’altre al torrent Salat d’Avinyó (2018). Ara bé, la foto que presentem es va fer al torrent Salat d’Avinyó el 30 de juny de 2013.

[foto Xavier Adot]