L’escurçonera de fulla estreta o barballera (Scorzonera angustifolia [= S.graminifolia]) és una herba vivaç de la família compostes, de fins a mig metre d’alçada, poc ramificada i fullosa fins al capdamunt. Són molt característiques les seves fulles llargues i estretes, de fins a un pam de longitud per només uns 2-3 mm d’amplada, com si fossin d’una gramínia. Aquestes fulles tan estretes la distingeixen de l’escurçonera hispana (Scorzonera hispanica) que té fulles lanceolades, igualment llargues i sèssils, però més amples. L’escurçonera de fulla estreta fa capítols terminals grossos i solitaris, de fins a 5 cm de diàmetre quan són ben oberts, molt vistosos. Però el més habitual és veure aquests capítols mig o totalment tancats mostrant el receptacle estret, ja que només s’obren durant una estona curta al dia. Les bràctees del receptacle són progressivament més llargues, de manera que les superiors arriben a la mateixa longitud que les lígules de les flors exteriors. Les flors són poc nombroses, de color groc. Floreix al maig i juny. L’escurçonera de fulla estreta viu als prats secs.
El nom popular català d’escurçonera, el castellà “escorzonera” i el científic Scorzonera, establert per Linné, recorden que l’arrel gruixuda, coberta d’esquames grises per fora i blanca per dins, dolça i comestible de S.hispanica s’havia prescrit per guarir les picades d’escurçó o d’altres animals verinosos. És un altre cas d’aplicació de la fantasiosa teoria del signe, ja que aquesta arrel té una semblança superficial amb un escurçó.
[fotos Efrem Batriu (1ª) i Jordi Badia (2ª, 3ª, 4ª i 5ª)]
- Vegeu l’article Teoria del signe, de Jordi Badia.