L’esfinx ratllada (Hyles livornica) és una magnífica papallona nocturna de fins a 85 mm d’envergadura alar. Té el cos robust, les ales anteriors llargues i amb l’àpex agut, l’aspecte pilós i el color general marró, com la resta de grans papallones de la família Sphingidae. Se’n diferencia pel seu particular patró de decoració en color crema al dors de les ales anteriors que mostra en repòs, sobre el qual forma una franja en la posició de bisectriu travessada en perpendicular per 7 ratlles fines que van de la costa al marge extern. Les marques en color crema s’estenen també al cap i al tòrax on il·lustren 2 saquets, un a cada costat, i a l’abdomen on ressalten de manera discontínua la línia dorsal i els segments. Les ales posteriors, que habitualment queden tapades per les anteriors, tenen l’àrea discal vermella i els marges marró fosc, quasi negre.
Les erugues són una explosió de colors: un puntejat de verd-groc sobre fons negre, una línia dorsal taronja vorejada a banda i banda per parelles de cercles clars envoltats de negre, el cap de color carn i la banya caudal taronja fosc amb la punta negra. Aquests colors, però, varien notablement segons els estadis de desenvolupament larvari.
Els ous són esfèrics d’1 mm de diàmetre, del mateix color verd que la fulla o la tija de la planta sobre la qual la femella els diposita.
Les erugues són polífagues. Entre les plantes de les quals s’alimenten destaquen la vinya (Vitis vinifera), la vinya verge (Parthenocissus quinquefolia) i les espunyidelles (Galium sp.). Els adults liben el nèctar de flors de corol·la tubular.
L’esfinx ratllada es distribueix pel nord d’Àfrica i el sud d’Europa. A Europa arriben individus migratoris provinents d’Àfrica que se s’afegeixen a la població resident. A la península ibèrica, l’esfinx ratllada realitza 2 generacions per any, amb els exemplars adults de la 1ª generació entre els mesos d’abril i juny i els de 2ª generació entre agost i setembre.
L’esfinx ratllada viu als prats i als entorns urbans. Els exemplars de les imatges van ser observats a primers de maig del 2025 dins d’un edifici a Manresa.
[fotos Inés Algaba]