L’espantallops (Colutea arborescens) és, com la coronil·la boscana i la ginesta sessilifòlia, un arbust de la família de les Papilionàcies. Les seves fulles són compostes, pinnades i amb un folíol terminal; semblants a les de la coronil·la boscana amb la qual es pot confondre quan no té fruits, tot i que les fulles de l’espantallops són més grans, tòxiques i amargants, i que sol fer-se més alt, fins als 3 o 4 metres. Però el que realment crida l’atenció de l’espantallops són els seus llegums inflats, a punt de rebentar.
L’espantallops creix en rouredes aclarides, màquies i garrigues, aquí i allà, sense acostumar a fer poblacions extenses.
Existeix una espècie de papallona del grup de les blavetes, la blaveta de l’espantallops (Iolana debilitata), de mida petita i amb poblacions també molt petites i vulnerables, que s’alimenta exclusivament d’espantallops, tant en estadi d’eruga com d’adult. Les erugues viuen dins del llegum inflat i se’n mengen les llavors, mentre que els adults, que volen just al temps quan l’espantallops està florit, xuclen el nèctar de les seves flors.
[fotos Marta Queralt López Salvans (1ª) i Jordi Badia (2ª i 3ª)]