L’espina-xoca (Xanthium spinosum) és una herba tan curiosa com antipàtica per les seves espines vulnerants i per les seves llufes que inadvertidament s’enganxen als pèls i a la roba. D’entrada ningú ho diria, però l’espina-xoca s’adscriu a la família de les compostes.
L’espina-xoca és una planta robusta malgrat ser anual, d’origen sud-americà i naturalitzada als terrenys calcigats de la meitat sud d’Europa. Les fulles insinuen una forma palmada amb dos lòbuls laterals, però són molt més llargues que amples, d’un verd fosc i lluent a l’anvers on ressalten els nervis amples i ben blancs, i blanquinoses i pubescents al revers. A cada punt d’inserció de les fulles neix també una espina blanca i potent, trifurcada per punxar tres vegades més. Les flors estan separades per sexes; les masculines, molt petites, surten al capdamunt de la tija i les femenines per sota, a l’axil·la de les fulles. Els capítols femenins -si encara poden anomenar-se capítols- consten d’un receptacle amb dues flors a l’interior. Al madurar, el receptacle sencer amb dues llavors es transforma en la llufa ovoide eriçada d’agullons fins que tan fàcilment s’adhereix damunt de qui passa pel costat.
Semblant a l’espina-xoca és la llapassa borda (X.echinatum ssp.italicum) de fulles amples, sense espines i amb els capítols fructífers més grans i amb els dos becs apicals més grossos que les pues.
[foto Jordi Badia]