El fajol bord o cairell (Fallopia convolvulus [= Polygonum convolvulus, Bilderdykia convolvulus]) és una herba anual enfiladissa dels camps i rostolls. Fa tiges llargues, anguloses i enrogides que es poden escampar fins a 2 metres de distància però sense enlairar-se gaire. Les fulles estan en disposició alterna i són peciolades, simples amb un limbe sagitat que recorda al de les fulles de les corretjoles (Convolvulus arvensis). La convergència evolutiva entre el fajol bord i la corretjola és molt notable. Afinant l’observació, les fulles del fajol bord no solen tenir el màxim d’amplada a la base de puntes hastades, sinó a aproximadament 1/3 de la longitud del limbe. Al punt d’inserció del pecíol hi ha un embolcall membranós denominat òcrea, característic de les plantes de la família poligonàcies, que prové de la fusió del parell d’estípules.
Les flors surten en raïms llargs a l’axil·la de les fulles. Les flors tenen un pedicel curt i articulat i un sol embolcall periàntic format per 5 tèpals blanquinosos que a vegades incorporen franges longitudinals rosades als costat o una verda al centre, i que es desclouen poc per mostrar els seus 8 estams i el pistil constituït per 3 carpels soldats. Cada flor farà una sola llavor trígona, de color negre brillant. Les llavors seques del fajol bord tenen una mida similar a la dels cereals, un període de latència llarg i mantenen la capacitat de germinació durant molts anys. Fàcilment es barregen amb el gra collit. Per tot plegat, el fajol bord és una mala herba difícil d’erradicar dels camps.
El fajol bord és originari d’Euràsia, però s’ha escampat arreu del món. Actualment és més abundós a alguns països de la seva àrea de distribució secundària que no pas als de l’àrea original.
[fotos Jordi Badia]