La filipèndula (Filipendula vulgaris) és una herba perenne de la família rosàcies, pròpia dels prats grassos i les clarianes de la roureda. Fa una roseta basal de fulles grans, pinnades, de forma runcinada amb nombrosos folíols desiguals, irregularment retallats i amb el raquis alat entre ells. Les tiges creixen fins més de mig metre d’alçada. Són gràcils, poc ramificades i poc fulloses, amb fulles només als punts de ramificació i encara aquestes fulles caulinars molt menors que les basals. Les tiges acaben en una espectacular panícula corimbiforme de flors blanques i lluminoses o rosades quan encara són poncelles. Les flors consten de 5 sèpals verds, 5 o 6 pètals blancs, lliures i intercalats amb els sèpals, nombrosos estams i un verticil de carpels al centre. Cada carpel esdevindrà una petita càpsula o aqueni allargat, de color verd, amb una sola llavor a dins (fotos 7ª i 8ª). L’arrel té zones engruixides on acumula substàncies de reserva.
La filipèndula floreix al Bages al mes de maig. A la comarca és poc freqüent. Les infusions de les flors, així com les rels gruixudes obtingudes a finals d’estiu o a la tardor, tenen tradició d’ús medicinal per combatre el reumatisme i com a diürètic.