El flèum de prat (Phleum pratense), anomenat també cua de rata, és una herba gramínia perenne que es reconeix per l’espiga densa, estretament cilíndrica de fins a 10 cm de longitud per només 5 mm de diàmetre, com si fos una bengala per posar damunt d’un pastís d’aniversari. A cop d’ull P.pratense és indistingible de Phleum phleoides, però si es doblega l’espiga s’aprecia que les flors de P.pratense són pràcticament sèssils mentre que les de P.phleoides estan unides a l’eix per pedicels curts i ramificats; per tant, l’espiga de P.phleoides és en realitat una panícula.
Les flors de P.pratense tenen les glumes inferior i superior al mateix nivell i unides per un teixit papiraci. Cada gluma es prolonga en una banyeta d’1 mm i té una filera de cilis blancs al dors. El conjunt de les dues glumes unides amb les banyetes divergents pot recordar a un croissant. En canvi, les glumes de P.phleoides no tenen cilis, no estan soldades i acaben en forma afuada més que no pas en una banyeta.
L’espiga de P.pratense al pic de la floració destaca pels seus estams blancs que sobresurten en perpendicular molt cap enfora, com si es tractés d’un plantatge.
P.pratense és una herba de vocació montana que es troba a la part més oriental del Bages i al Moianès, tot i que cal prendre amb precaució les dades de distribució perquè cal un examen acurat per discriminar entre P.pratense i P.phleoides. Sí que és clar que P.phleoides és més freqüent a la comarca de Bages que no pas P.pratense.
[foto Jordi Badia]