La floridura negra o floridura negra del pa (Rhizopus stolonifer) és un fong de l’ordre de les Mucorals que havia estat adscrit a la divisió dels Zigomicets que actualment s’ha partit en grups menors i de la mateixa categoria taxonòmica, el més extens i conegut dels quals és precisament la divisió Mucoromicets.
La floridura negra és un fong molt freqüent, ubic i cosmopolita; apareix per tot arreu. Creix en fruits tous com tomàquets -a la imatge-, maduixes, gerds, raïm, figues, préssecs, melons, carbasses i molts més, en bulbs i tubercles com els moniatos, i també al pa. Es reconeix la infecció de floridura negra per la presència externa d’una massa cotonosa de color blanc grisós i perquè la part afectada de l’interior del fruit s’estova.
La floridura negra fa dues menes d’hifes: unes gruixudes, llargues i aèries anomenades estolons, de les quals, com si fossin agulles de cap, es ramifiquen esporangiòfors més prims que culminen en esporangis, i d’altres fines, curtes i molt ramificades anomenades rizoides que penetren al substrat. Els esporangis viren del blanc inicial al color negre al madurar. Cal advertir, però, que aquesta morfologia s’aprecia millor quan el fong creix aïllat en un medi de cultiu al laboratori; en canvi, és habitual que un fruit o una matèria vegetal en degradació estiguin colonitzats per diverses espècies de fongs de manera confusa o que, sobretot en etapes avançades, s’hi sumin bacteris.
La floridura negra es reprodueix tant per cicle asexual, el més habitual i que produeix individus genèticament idèntics, com per cicle sexual. Els nombrosos esporangis que es poden veure a la superfície d’una floridura negra produeixen espores haploides, asexuals i idèntiques. Però quan l’aliment escasseja, si estolons de dos individus diferents i genèticament compatibles arriben a tocar-se, les seves hifes es fusionen. Al punt de fusió es forma una zigòspora diploide, protegida per una paret dura i ornamentada, preparada per resistir. Quan les condicions esdevenen de nou favorables, la zigòspora germina en un esporangi que, a través de meiosi, formarà espores haploides, genèticament diferents, que donaran lloc a nous micelis haploides.
Malgrat que Rhizopus stolonifer és més blanc que negre, s’anomena floridura negra perquè el seu creixement sol ennegrir el substrat; és el cas dels tomàquets i del pa. El nom popular català de floridura blanca es reserva a Mucor mucedo, una espècie propera amb la qual sovint R.stolonifer es confon, i que macroscòpicament es diferencia pel seu miceli més cotonós, més blanc, i sense diferenciació neta entre estolons i rizoides.
Una de les tècniques per prevenir de l’aparició de floridures, en particular de Rhizopus stolonifer, en fruits que es volen preservar durant un temps és la irradiació amb llum ultraviolada.
[foto Jordi Badia]