Formiga lleó

Creoleon lugdunensis

Dins del primitiu i heterogeni ordre dels neuròpters (Neuroptera), Creoleon lugdunensis pertany a la família dels mirmeleòntids (Myrmeleontidae). Les espècies d’aquesta família són anomenades popularment formigues lleó o reis de formigues per l’aspecte i costums de les seves larves. Els mirmeleòntids són insectes holometàbols amb una sola generació a l’any, ben adaptats als ambients sorrencs i amb hàbits crepusculars o nocturns.

Els adults de C. lugdunensis tenen una gran varietat de mida, de 30 a 40 mm, i de coloració, i només es poden identificar amb seguretat a partir de les característiques de la venació alar. Tenen aspecte de libèl·lula, però amb unes robustes antenes acabades en maça. L’aparell bucal és ortognat i mastegador, és a dir, les peces bucals es mouen en una orientació vertical que és perpendicular a l’eix del cos. Tenen dos parells d’ales llargues, de forma i mida bastant semblants, que depassen la llargada de l’abdomen, però volen amb poca traça. Les ales són hialines i quan l’individu està en repòs es pleguen i adopten una forma cilíndrica que resulta un camuflatge perfecte entre les tiges de les gramínies on es solen posar. L’abdomen és llarg i cilíndric, i les potes són de mida i desenvolupament semblant. Els mascles es diferencien de les femelles per la presència d’un parell de cercs al final de l’abdomen.

Els imagos de C. lugdunensis són depredadors de petits insectes. Sovintegen indrets secs, oberts i assolellats, sense vegetació arbòria, com estepes, prats secs o clarianes, així com les zones litorals càlides i àrides. Apareixen entre els mesos d’abril i octubre.

Les larves de C. lugdunensis són fusiformes, amb la part dorsal de color marró amb marques més fosques, però la part ventral és més pàl·lida amb un dibuix fosc. A tot el cos hi són presents nombroses quetes, algunes de les quals estan modificades i agrupades perquè la larva pugui excavar. El cap és de color marró, ample i prognat, és a dir, les peces bucals estan orientades cap endavant, horitzontals, seguint l’orientació anteroposterior de l’eix principal del cos. Aquestes peces bucals són robustes i serveixen per capturar, perforar i injectar verí i enzims digestius a les preses; per tant, la digestió d’aquestes és extracorporal i en resulta un líquid que posteriorment es xucla. Les larves de C. lugdunensis no fan els típics caus trampa en forma d’embut com Myrmeleon, Euroleon o Myrmecaelurus, sinó que estan a l’aguait a peu d’arbres o entre restes vegetals.

C. lugdunensis es distribueix per la mediterrània occidental, a Croàcia, Suïssa, Itàlia, Malta, França, Espanya, Portugal, el Marroc i Tunísia.

[fotos Xavier Adot]