La garsa (Pica pica) és un còrvid cridaner molt abundant a les planes conreades i a la perifèria de la ciutat. És un ocell gran, d’uns 45 cm de longitud total mercès sobretot a la seva llarga cua, i d’uns 50 cm d’envergadura alar, inconfusible pel seu plomatge negre amb lluïssor metàl·lica de blau i verd al cap, al dors, al pit i a la cua contrastat amb el blanc del ventre i de la part anterior de les ales. El to blau s’aprecia a les plomes de les ales, mentre que el verd és a les plomes de la cua. El bec potent, de color negre, li dona un aspecte ferotge. Depenent de la incidència de la llum, els ulls mostren un lleuger matís caoba. En vol alterna batecs d’ales ràpids i esforçats amb un planejar suau que permet apreciar la forma arrodonida de les ales i la cua estreta.
La garsa construeix un niu de grans dimensions fet de branques entreteixides, a la capçada d’un arbre alt. La garsa és omnívora, com delata el seu bec tot terreny: menja fruits, busca aliment entre les escombraries, o bé captura insectes, aranyes o vertebrats petits. Com el seu parent el gaig (Garrulus glandarius), la garsa dispersa glans i altres fruits voluminosos com les nous. La garsa és bastant gregària i es mostra agressiva contra tota mena d’animals. El crit de la garsa “xac-sac-sac-xac” és molt estrident, ja sigui el d’un sol individu i amb funció de reclam o la cridòria d’un grup de garses esvalotades per algun motiu difícil d’entendre. La garsa té afició pels objectes brillants.
A la imatge 5ª, una garsa sorpresa per la nevada del dia 08.03.2010 en un arbre de carrer a Manresa.