La gatosa (Ulex parviflorus) és un arbust genistoide completament eriçat d’espines, semblant a l’argelaga (Genista scorpius), però encara més punxós. Les espines de la gatosa són densíssimes, llargues d’uns 2 cm, sovint una mica arquejades i una part d’elles ramificades en diverses puntes. Les espines cobreixen tota la planta fins a la base del tronc, on el exemplars més vells canvien el color verd clar general per un marró grisenc, sec. La cuirassa d’espines fa de la gatosa un arbust inexpugnable, inabastable. Les fulles petites i simples es desprenen aviat, de manera que tiges i espines són les principals encarregades de la fotosíntesi. La gatosa floreix a ple hivern; llavors canvia l’aspecte vulnerant de les espines pel groc lluminós de les nombroses flors papilionades. El to de color de les flors de la gatosa és un groc llimona, més clar que el groc ataronjat de les flors de l’argelaga.
La gatosa és una planta termòfila, mediterrània, característica de brolles i que pot esdevenir dominant en llocs on la recurrència del foc o la intensitat de pastura han estat altes. La gatosa penetra al Bages només pels límits comarcals sud i sud-est, els territoris menys exposats a les fredorades.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 3ª) i Marta Queralt López Salvans (4ª)]