La gírgola de bruc o flota de bruc (Lyophyllum decastes [= L.aggregatum]) neix en grups densos o flotes de bolets poc o molt units per la base del peu, en indrets herbosos prop de troncs caiguts, rizomes o arrels d’arbre en descomposició, sense que estigui lligat als brucs com els seus noms populars en català indiquen. És més habitual trobar-lo als parcs o a les vores de camins forestals que no pas a dins del bosc.
La gírgola de bruc té el barret normalment d’entre 3 i 8 cm de diàmetre, convex, no sempre ben circular sinó amb el marge sinuós, i cobert d’una cutícula gruixuda, de color entre marró fosc i ocre, homogeni o amb fibril·les radials si l’exemplar comença a envellir, i que deixa un voraviu blanc molt fi al volt. Per sota, les làmines són blanques, denses, lliures o adnates a tocar del peu i amb lamèl·lules intercalades prop del marge. El peu és llarg de fins a 15 cm i relativament gruixut, de secció circular, massís, gran en proporció al barret i de color blanc amb fibril·les ocres. No sempre el peu és cilíndric, pot ser també colzat o corbat per adaptar-se a l’espai existent per enlairar el barret.
La gírgola o flota de bruc és un bolet bon comestible, de gust suau, però no li coneixem tradició de collita i consum a les comarques de la Catalunya Central.
El gènere Lyophyllum s’havia classificat fins fa uns pocs anys a la família Tricholomataceae de l’ordre Tricolomatals, però estudis genètics recents han motivat la creació de la família pròpia Lyophyllaceae dins de l’ordre Agaricals.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]