El gladiol, espaseta o coltell (Gladiolus illyricus [= G.communis ssp.illyricus]) és una herba de la família iridàcies, la dels lliris, i com ells de florida espectacular. Té un bulb a la base que li assegura la continuïtat d’un any per l’altre. Les fulles neixen a la base o poc més amunt de la tija, embolcallant-la. Tenen forma de cinta afuada amb nerviació paral·lela, d’uns 20-40 cm de longitud per 1 cm d’amplada, com espasetes. A la primavera, el gladiol enlaira la tija fins poc més de mig metre i floreix. La inflorescència en espiga tindrà un màxim de 10 esplèndides flors grans, de simetria bilateral, amb una bràctea foliar a la base i poc o molt encarades cap al mateix costat. Aquestes flors consten de 6 tèpals lliures i desiguals entre ells, de color fúcsia o rosa violaci, 3 estams amb anteres en forma d’estreta sageta i un estil amb 3 estigmes.
El gladiol, com d’altres geòfits, viu als prats eixuts. Sovint se’l troba als replans i a les carenes dels massissos de conglomerat de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat. Una espècie propera, Gladiolus italicus (= G.segetum), pròpia dels sembrats, ha esdevingut rara al Bages a causa de les pràctiques agrícoles actuals.
[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª), Montserrat Porta (3ª, 4ª i 5ª) i Marta Queralt López Salvans (6ª)]