La grandalla (Narcissus poeticus) és una herba dels prats montans que a la primavera fa una flor de bellesa estel·lar que, inevitablement, desperta la sensibilitat per la natura, l’art i la poesia, com un renaixement noucentista del classicisme.
La grandalla pertany a la família de les amaril·lidàcies, la dels narcisos. Té un bulb soterrat, perenne, del qual neixen les fulles llargues i planes, d’uns 20-40 cm de longitud per 1 cm d’amplada, i la tija central fins prop dels 50 cm que culmina en una flor solitària, orientada cap a un lateral per obrir-se en vertical o una mica pèndula. Aquesta flor té una membrana papiràcia que envolta un tub periàntic llarg i estret, amb l’ovari ínfer a la base i girat a un costat, 6 tèpals d’un blanc pur, de 2-3 cm de llarg cadascun, ben oberts i com dibuixats amb compàs, una corona central curta, de només 2-3 mm, de color groc clar amb el voraviu taronja i, dins de la corona, 6 estams i l’estil. La flor mostra una perfecta simetria radiada, equilibrada i atractiva.
La grandalla és una herba dels prats de dall de les valls pirinenques. El Principat d’Andorra ha adoptat la grandalla com a flor nacional. A la comarca de Bages la grandalla és coneguda d’una sola localitat al municipi de Moià, a tocar d’Osona, descoberta la primavera del 2014 per Carles Requena. S’ha de descartar la citació antiga de la grandalla al massís de Montserrat, que no ha pogut ser mai confirmada. La grandalla al Bages és doncs una autèntica raresa, però una flor tan bonica bé es mereix ser ressenyada.
[fotos Carles Requena (1ª i 2ª) i Jordi Badia (3ª)]