L’herba de Sant Benet (Geum urbanum) és una rosàcia de flors grogues, pròpia dels indrets humits, naturals o humanitzats, amb sòl fèrtil. Es tracta d’una herba perenne, un hemicriptòfit, amb fulles variables, dividides en folíols de mida també desigual, les basals amb un folíol terminal molt més gros, les caulinars amb una parella d’àmplies bràctees de contorn arrodonit. Aquestes fulles i les tiges tenen pèls híspids, blanquinosos. L’herba de Sant Benet fa flors solitàries amb 5 sèpals, 5 pètals grocs intercalats amb els sèpals, nombrosos estams i també nombrosos pistils. El fruit d’aquesta flor -un poliaqueni- és una esfera constituïda per una munió de petits fruits secs i indehiscents -cadascun d’ells un aqueni- en forma d’ampolla, disposats radialment amb el bec enfora. El fruit doncs no té res a veure amb una poma o una cirera, de la mteixa família rosàcies.
L’herba de Sant Benet viu als prats ombrejats i als boscos caducifolis de ribera o de les canals de Montserrat i, en ambients humanitzats, al costat ombrívol dels peus de mur o entre runes. A la comarca de Bages es localitza amb preferència a la meitat est, més humida.
L’herba de Sant Benet ha estat històricament una de les panacees a la qual s’atribueixen moltes virtuts medicinals poc provades. Se n’utilitza sobretot l’arrel triturada i preparada en infusió.
[fotos Jordi Badia]