L’herba de Sant Jaume (Senecio jacobea) destaca a ple estiu als prats humits pels seus nombrosos i vistosos capítols estrellats de color groc ataronjat. És una herba robusta que pot arribar al metre d’alçada, més ramificada al capdamunt que a la base. Aguanta uns pocs anys. Les fulles tenen 4-5 parells de lòbuls pinnats amb entrants profunds, sovint amb el lòbul terminal més gran. Les tiges acaben en un raïm de capítols d’uns 15-20 mm cadascun. Els capítols tenen ordinàriament 13 flors ligulades al volt un nombre de la sèrie de Fibonacci, tal com és habitual als capítols en forma de margarida- i un botó central petit i bombat amb flors tubuloses.
L’herba de Sant Jaume està àmpliament distribuïda per Europa, però a Catalunya és una planta de muntanya mitjana restringida a la meitat nord. A la comarca de Bages és una planta poc abundosa i limitada a la meitat oriental. L’hem trobat al torrent de Fontfreda, al PN de Sant Llorenç del Munt i L’Obac.
Una espècie molt semblant a Senecio jacobea i més comuna al Bages és S.erucifolius que creix a la vora de les sèquies. S.erucifolius es distingeix perquè floreix tard, al setembre i octubre, no als volts del 25 de juliol dia de Sant Jaume, per les fulles de punta més aguda i pels capítols una mica més grossos i amb més bràctees involucrals suplementàries.
[fotos Jordi Badia]