L’herba dels canonges, canonges o margarideta (Valerianella eriocarpa) és una herba anual característica dels prats menuts que surten amb les pluges de primavera en indrets de sòl escàs.
Amb propietat, el nom en català d’herba dels canonges o canonges es refereix a l’espècie Valerianella locusta, una planta propera que s’havia conreat als horts dels convents i que es menja en amanida com l’enciam. Per extensió, el nom d’herba dels canonges abasta també qualsevol espècie del gènere Valerianella, entre elles V.eriocarpa. Per evitar malentesos, aquí utilitzarem els noms científics.
Valerianella eriocarpa té algunes fulles basals de les quals surten tiges que assoleixen poc més d’un pam d’alçada. Les tiges són relativament gruixudes, sovint de color rogenc i, només a la part alta, de secció quadrangular amb petits aculèols sobre les arestes, orientats cap avall per ajudar a mantenir la tija enlairada. Les tiges es ramifiquen en cima bípara, és a dir amb una branca principal o lleugerament més llarga que l’altra, no exactament de manera dicotòmica. Les fulles són sèssils, de limbe oblong de 20-30 mm de longitud per 5-10 mm d’amplada, amb el marge enter o amb algunes dents o alguns entrants irregulars. Les fulles són més o menys piloses, sobretot al marge. Aquestes fulles es disposen oposades i molt separades. El patró de cima bípara de les branques es repeteix als glomèruls florals, però en ells els pedicels s’han escurçat fins a quasi desaparèixer. Les flors consten d’un calze amb una base globosa amb pèls eriçats cap amunt més una corona formada per 6 dentetes o sèpals desiguals, d’una delicada corol·la radiada de color blanc, rosat o amb un matís lila que s’obre en 5 pètals arrodonits, de 5 estams i d’un ovari ínfer. El fruit queda embolcallat dins del calze, amb els pèls o aculèols que ajuden a la dispersió i la corona al capdamunt.
Existeixen d’altres espècies de Valerianella espontànies a les comarques de Bages i Moianès, totes de cicle anual i difícils de destriar. L’espècie que més fàcilment s’identifica és Valerianella locusta, l’autèntica herba dels canonges, per les seves flors de color blau cel.
[fotos Jordi Badia]