El jonc boval (Scirpoides holoschoenus [= Scirpus holoschoenus]) és el jonc més gros, el jonc per excel·lència en el sentit popular del terme a les comarques de la Catalunya Central, malgrat pertànyer a la família ciperàcies, no pas a la família juncàcies que agrupa als joncs definits segons el criteri de la botànica sistemàtica.
El jonc boval és una herba perenne i cespitosa que a la primavera i a l’estiu enlaira tiges rígides, verdes i cilíndriques de fins a 5 mm de diàmetre i que poden superar el metre d’alçada. Les fulles queden reduïdes a beines a la base de les tiges. Aparentment, en un punt determinat de la part alta de la tija neixen uns quants glomèruls esfèrics, del voltant d’1 cm de diàmetre, portats per peduncles de longitud molt variable d’entre 0 i 50 mm, i encarats tots cap a un mateix costat. En realitat la inflorescència culmina la tija, però la tija queda continuada per la bràctea inferior de la inflorescència, de longitud superior a la de la pròpia inflorescència. També sol haver-hi una segona bràctea menor, aquesta dirigida cap al mateix costat que la inflorescència. Les flors són molt diminutes i estan disposades molt denses; observades sota la lupa s’aprecia que les flors s’agrupen en espiguetes delimitades per glumes, i que les flors consten de 3 estams i d’un ovari amb 3 estigmes. En un jonc, maduren primer els estams de totes les flors i després els estigmes, de manera que la inflorescència passa per una fase masculina (foto 3ª) i després per una fase femenina (foto 4ª). El fruit és un aqueni marró, també minúscul, adaptat a ser transportat lluny pel corrent d’aigua i pels ocells aquàtics.
L’interior de les tiges és ocupat per un parènquima esponjós, de color blanc, que les fa toves i susceptibles de xafar-se si premsen amb els dits. La base blanca de les tiges és comestible.
El jonc boval creix als sòls molt humits, però no als sòls permanentment inundats. Es troba a les vores dels estanys i dels cursos d’aigua lents, i, quan n’és lluny, assenyala indrets amb naixença d’aigua propera. El jonc boval pot fer poblacions denses i extenses, les jonqueres. El jonc boval deu ser el jonc més abundós a les comarques de Bages i de Moianès i, sens dubte, el que més es fa veure.
[fotos Jordi Badia]