El jonquet (Eleocharis palustris) és una planta de la família ciperàcies que arrela al fons de basses poc profundes i de vores d’aigua on desenvolupa rizomes dels quals emergeixen tiges verticals d’uns 50 cm d’alçada. Aquestes tiges són verdes, de secció circular d’1-4 mm de diàmetre, estriades quan són seques i aparentment fistuloses perquè l’interior és ocupat per un parènquima aerífer esponjós. Les tiges no tenen fulles, sinó tan sols 1 o 2 beines foliars a la base, de consistència papiràcia, translúcides, i acabades sobtadament en un tall poc esbiaixat. Al capdamunt de la tija, després d’un estrangulament, es forma una única espiga d’uns 20 mm de longitud. Les flors són hermafrodites, amb 3 estams d’anteres esgrogueïdes i 2 estigmes plomosos més blancs. A plena floració -a les imatges-, el color clar dels estams i dels estigmes domina a l’espiga; més endavant dominarà el marró vermellós de les glumes. Els fruits són núcules o aquenis d’1,5-2,0 mm, voltats per 4 setes escabres que fan la funció de periant.
El jonquet viu en aigües somes, permanents i netes. El jonquet és una planta extensament distribuïda per Europa, però rara a la comarca de Moianès i més encara a la de Bages.
Hem observat el jonquet en una bassa prop del mas enrunat de la Creu del Perelló (Castellnou de Bages). Precisament aquí al mas de la Creu del Perelló, la nit del 22 al 23 de febrer del 1945, l’exèrcit espanyol va matar la parella propietària del mas i dos maquis que s’hi havien refugiat. I encara molts anys després, el 7 d’agost de 1963, la Guàrdia Civil hi va matar a trets Ramon Vila i Capdevila, de malnom el Caracremada, qui, després de combatre a la guerra civil espanyola i amb la Resistència francesa, va continuar la lluita armada contra el règim franquista a Catalunya. Amb la mort el 07.08.1963 a la Creu del Perelló de Ramon Vila, el darrer maquis català, va acabar definitivament la guerra civil a Catalunya amb la victòria del bàndol franquista.
[fotos Jordi Badia]