Anax imperator és l’espècie de libèl·lula que a Europa assoleix la mida més gran, fins a 105 mm de longitud els mascles. Anax imperator és la bella estampa d’un odonat robust. Els seus colors són blau i verd contrastats amb un negre vermellós, amb predomini del blau als mascles i més equilibri entre blau i verd a les femelles. L’abdomen és blau amb una franja dorsal negra-vermellosa i anells estrets del mateix negre a cada segment; però els primers segments abdominals de les femelles són verds. El tòrax és verd, sense línies ni franges negres als costats; però els mascles tenen dues taques blaves simètriques al dors, al davant de la inserció de les ales anteriors. Els ulls són grossos i de color verd, o entre verd i blau als mascles. Les ales anteriors i posteriors tenen mida similar, són transparents sense cap sufuxió llevat dels pterostigmes de color ocre o daurat. Les potes són del to negre vermellós de la franja dorsal de l’abdomen.
Anax imperator és una espècie comuna a les rieres i als tolls. Els mascles patrullen volant el territori que consideren seu, són agressius i foragiten als competidors, fins i tot a libèl·lules d’altres espècies. Poques vegades els mascles s’aturen damunt d’un suport, per això hi ha més fotos d’exemplars femella d’A.imperator a la bibliografia que no pas d’exemplars mascle que s’han de captar al vol. Les femelles ponen els ous, d’un en un, a les aigües amb poc corrent i amb vegetació aquàtica. Les imatges 1ª i 2ª mostren exemplars femella dipositant els ous a l’aigua.
Les nimfes -a la imatge 3ª- són també grosses. Es diferencien de les nimfes d’altres espècies d’Aeshnidae pels seus ulls en posició molt lateral. Aquestes nimfes cacen d’altres insectes aquàtics i capgrossos. Després de completar el creixement, la nimfa s’enfila a una tija o a un objecte fora de l’aigua per realitzar la darrera muda i emergir-ne adult. L’emergència dels adults d’una bassa o d’un tram de rierol sol ser sincronitzada, de molts individus a la vegada.