La lisimàquia blanca o de jonquera (Lysimachia ephemerum) és una herba alta i robusta de la família primulàcies. Les seves fulles són llargues i estretes, d’uns 15×2 cm, enteres, lanceolades i semiamplexicaules sobre una tija cilíndrica i fistulosa. Si les fulles ufanes de la lisimàquia blanca ja criden l’atenció, molt més encara destaca a ple estiu quan s’il·lumina amb el raïm allargassat de flors que s’obren de baix a dalt. Les flors, de simetria radiada elegant, consten de 5 sèpals, 5 pètals alternats amb els sèpals, blancs, arrodonits i soldats per llurs bases i 5 estams de filaments blancs, units per la base en una corona comuna del mateix color grana que les anteres. El fruit madur serà una càpsula, de la punta de la qual penja l’estil fi.
A l’hivern, la lisimàquia confia la rebrotada per la primavera següent en un rizoma subterrani.
La lisimàquia blanca o de jonquera, com aquest darrer nom indica, viu a les jonqueres i vores de rieres, sense fer grans poblacions, com si d’una planta de florida especialment bonica no se’n pogués abusar. A la comarca de Bages és rara, en canvi és força més comuna a la veïna del Berguedà i a l’alta conca del Cardener. La lisimàquia blanca és una planta de distribució Ibèrica, una bellesa pròpia, inexistent a la resta d’Europa.
[fotos Jordi Badia]