El llagost o llangot gris (Pezotettix giornae) és una de les espècies de mida més petita entre els típics llangots de la família Acrididae, les femelles mesuren com a màxim 18 mm de longitud i els mascles força menys. Sol ser de color gris pedra com el neologisme de llagost gris indica, però no sempre; també hi ha exemplars de tons marrons i fins i tot verds i, a més, la coloració pot ser homogènia o mostrar línies longitudinals.
El llagost gris té les tegmines reduïdes a unes peces ovalades que arriben només fins al 3er segment abdominal i que no es toquen pel dors, amb la conseqüència que els adults semblen nimfes. Complicant la qüestió, les nimfes del llagost gris solen ser de color verd. Tampoc té ales membranoses, per tant el llagost gris no vola, ni tampoc estridula. Una característica que ajuda a identificar-lo és la forma del pronot amb la prozona -la part anterior- el doble de llarga que la metazona -la part posterior, separada per un solc transversal ben marcat-. Les antenes són curtes.
El llagost gris viu sobretot a les brolles i als prats secs, en llocs càlids. Els adults es veuen a finals d’estiu i durant la tardor. És fàcil observar parelles en còpula amb el mascle, més petit, enfilat al dors de la femella.
[foto Jordi Badia, identificació Sergi Fernàndez]