El lledoner (Celtis australis) és un arbre originari de la Mediterrània oriental, plantat sovint a Catalunya i en particular al Bages per múltiples raons: com a arbre ornamental en parcs, carrers i masos; per la seva fusta flexible que s’utilitza per fer-ne eines agrícoles, sobretot les forques; pels seus fruits rodons, el lledons dolços i comestibles, i també pel brancatge que es donava com a farratge al bestiar. Actualment el lledoner es planta en zones urbanes amb la funció d’arbre d’ombra, en substitució dels plàtans, més propensos a adquirir malalties, causants d’irritacions de les mucoses amb els pèls dels seus fruits i acusats amb poques proves de produir al·lèrgia a algunes persones amb el seu pol·len. D’uns any ençà, el lledoner és freqüent també al Bages de manera subespontània, ja gairebé naturalitzat del tot, en zones de sòl fèrtil, gràcies a la disseminació dels lledons pels ocells, especialment pels estornells.
El lledoner és un arbre amb tronc d’escorça llisa i grisenca que es ramifica fins a branquillons molt fins (foto 1ª). En els exemplars més vells el tronc es pot buidar interiorment. La forma de la capçada és esfèrica i pot arribar a fer-se molt gran. Les fulles són caduques, de forma ovada o lanceolada, amb el marge dentat, afuades en una punta terminal corbada i amb la base asimètrica per recordar-nos que el lledoner, com l’om, pertany a la família de les ulmàcies.
La imatge 3ª mostra una branca en flor. Les flors fecundades destaquen pels seus dos estigmes. La foto 4ª mostra el detall de les fulles asimètriques, dentades i afuades, i del fruit comestible, el lledó. En el seu procés de maduració, el lledó, un fruit de la mida d’un pèsol, passa per la seqüencia de colors verd, groc, blavís i finalment negre, quan és ja ben madur i més bo.
A la imatge 6ª, un plançó nounat de lledoner, amb el seu parell de cotilèdons sota les fulles de morfologia més normal, demostra l’expansió del lledoner a algunes àrees de la comarca.
Alguns lledoners destacats del Bages són el del passeig del Riu sota l’edifici dels jutjats a la ciutat de Manresa, el de la colònia Galobart a Navarcles i el de l’estació de Rajadell, aquest darrer declarat arbre monumental de Catalunya però ja molt malmès. No s’acaben aquí les desgràcies succeïdes als que havien estat els grans lledoners del Bages: un lledoner de magnífica estampa que hi havia a tocar del pont sobre el Llobregat a Torroella de Baix (Sant Fruitós de Bages) fou inexplicablement tallat, el de can Font de Cirerencs (Castellgalí) que mostra la foto 1ª està actualment (2020) gairebé mort i del lledoner de tronc foradat del mas el Suanya (Manresa) no en queda ja gairebé res.
La presó on els presos polítics catalans romanen injustament tancats des del 04.07.2018 porta el nom de Els Lledoners, que pren de la finca al bell mig del Pla de Bages on és construïda, al terme de Sant Joan de Vilatorrada.
L’expansió recent dels lledoners pel Pla de Bages ha creat autèntics bosquets de lledoners que hauríem d’anomenar lledonedes.
[fotos Florenci Vallès (1ª, 2ª, 3ª, 5ª, i 6ª) i Jordi Badia (4ª]
- Vegeu l’article Convergència, de Jordi Badia.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.