La llenega negra (Hygrophorus latitabundus) és potser el bolet comestible més valorat i buscat al Bages. Té el peu i la part superior del barret recoberts per mucositat i les làmines blanques bastant separades. Viu en qualsevol bosc de pins que creixi sobre sòls calcaris de la terra baixa i la muntanya mitjana. Acostuma a trobar-se formant grups més o menys nombrosos que neixen en el mateix indret cada any. Aquestes superfícies de bosc es coneixen amb el nom de llenegueres i són molt valorades pels boletaires.
[fotos Jordi Badia (1ª) i Florenci Vallès (2ª)]
Les arrels de la majoria de plantes augmenten molt la seva superfície de captació d’aigua amb sals minerals gràcies a les micorizes, que no són res més que filaments (hifes) dels fongs que fan aquest servei a la planta a canvi d’aliment. La dependència que tenen els pins respecte les micorizes és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats. La majoria de bolets comestibles que s’acostumen a collir al Bages neixen a la tardor i, com l’espècie que exposem, són òrgans reproductors de fongs formadors de micorizes amb els pins.