Limax maximus és una de les espècies de llimac de cos tou i afuat que es classifiquen a la família Limacidae. L.maximus i L.cinereoniger són les dues espècies de llimac d’aquesta família presents a Catalunya que assoleixen uns 15 cm de longitud, variable segons si l’exemplar estira o arronsa el cos; per tant, un Limax de mida gran a Catalunya no garanteix que es tracti de l’espècie L.maximus.
Els adults de L.maximus, com els exemplars de la imatge, tenen color marró clar de fons esquitxat d’una munió de taques negres de mida mitjana repartides per tot el cos, com la pell del lleopard; en canvi, els joves tenen les taques negres més grans i allargades en el sentit longitudinal del cos.
L.maximus, com la resta de llimacs, és una espècie hermafrodita. La trobada sexual d’una parella comença amb un tempteig o parada que s’allarga fins que els dos exemplars certifiquen el consentiment a l’enfilar-se a una branca o un altre lloc enlairat. D’aquest punt es despenjaran cap per avall aguantats per un cordó de mucílag dens fent de corda, recargolaran els seus cossos llefiscosos, trauran enfora els respectius penis blancs, semi-translúcids, desmesurats, i els entortolligaran en una còpula doble en la qual cadascú/na rep l’esperma de l’altre/a. Finalitzat l’espectacle eròtico-funambulista, els dos contendents exhausts fan baixar el cordó de mucílag fins a tocar a terra. Després cadascun d’ells buscarà un racó humit i protegit per pondre centenars d’ous rodons i transparents que es mantenen enganxats. Acabats de néixer, els individus són petitíssims. Tarden uns 2 anys a arribar a la maduresa sexual.
L.maximus es manté de dia amagat al racó que ha escollit per cau, surt de nit a buscar aliment, i torna fidel al mateix cau. És omnívor, s’alimenta sobretot de detritus que troba a terra. Si la població és localment gran, pot deixar un camp de conreu o un tros d’hort malmès en una nit, amb les fulles de les plantes parcialment menjades i brutes dels seus excrements.
[foto Jordi Badia]