El lliri blau (Iris germanica), el lliri per excel·lència, és una planta popular perquè combina la bellesa exultant i la rusticitat extrema.
Té un rizoma gruixut i tortuós que li assegura la vivacitat i al qual s’havien atribuït propietats medicinals actualment en complet desús. D’ell surt un feix de fulles planes, d’uns 50 cm de longitud per 3 d’amplada, de color blavís. Les tiges s’enlairen com a màxim 3 pams i acaben en un raïm d’entre 3 i 6 flors, cadascuna portada per la corresponent bràctea papiràcia. Les flors són grans, amb els tèpals de color blau-violeta, sovint els 3 exteriors completament oberts mentre els 3 interiors romanen tancats.
El lliri blau té una gran capacitat de resistència als sòls secs, prims, pobres i pedregosos. Per això, a la tradició rural de la comarca de Bages, el lliri es plantava al sostre de les barraques de vinya, per embellir-les i per contribuir a fixar la terra. Actualment es troba vora els masos, encara a les barraques de vinya i naturalitzat als vessants assolellats. Al massís de Montserrat, el lliri blau es troba prop de les ermites que havien estat habitades.
Malgrat el seu nom científic Iris germanica, el seu origen és incert i es troba distribuït a les terres del nord de la Mediterrània.
[fotos Jordi Badia]