El llúpol (Humulus lupulus) és una herba enfiladissa que, emparrant-se sobre canyes, esbarzers i arbres, pot arribar fins als 5 metres d’alçada. Pertany a la família Cannabàcies, la del cànem (Cannabis sativa).
A més de volubles i verdes, les tiges del llúpol són aspres, desagradables al tacte per la presència d’aculèols que li permeten enfilar-se. Les fulles neixen en parells oposats en engruiximents de la tija on hi ha també un parell d’estípules. Per la forma, les fulles del llúpol s’assemblen a les de la figuera, però no pel color ni per la consistència. Les fulles tenen pecíol llarg, limbe amb 3 o 5 lòbuls profunds i arrodonits, base en forma de cor, marge dentat i color verd intens per ambdues cares.
El llúpol, com el cànem, és una planta dioica. Els individus mascle fan raïms de flors discretes, verdoses, amb 5 tèpals i 5 estams. Els individus femella fan una mena de petites pinyes pèndules, de forma ovoide d’uns 3 cm, cobertes de bràctees imbricades grans, cadascuna de les quals protegeix un parell de flors que, al seu torn, tenen una bràctea menor. Les flors femenines i les seves bràctees internes tenen glàndules aromàtiques que són les responsables de donar el gust amarg de la cervesa.
El llúpol és una herba enfiladissa freqüent als boscos de ribera i a les bardisses humides. A l’hivern mor la part aèria, però a la primavera següent rebrota mercès al rizoma subterrani.
Els cons o pinyes de llúpols espontanis no se solen collir, sinó que se’n cultiven varietats seleccionades per a l’elaboració de cervesa.
[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ª i 3ª)]