El malrubí (Marrubium vulgare) és una herba perenne de la família Labiades de prop d’un metre d’alçada, de color clar degut a la pilositat, que creix en indrets humanitzats o freqüentats pel bestiar.
Les fulles tenen un limbe gruixut, de contorn arrodonit del voltant de 3 cm de diàmetre, amb el marge fistonat i la base atenuada cap el pecíol que ateny com a màxim 3 cm. La nerviació constitueix una xarxa enfonsada a l’anvers. Com és norma de les Labiades, les fulles es disposen en parelles oposades a la tija quadrangular, alternant 180º d’un nus al següent. Les flors neixen en verticil·lastres densos, amb flors nombroses, a l’axil·la dels parells de fulles de la part alta de les tiges. Les flors tenen un calze llarg i acampanat acabat en 10 dentetes variables i una corol·la tubular blanca oberta en dos llavis, superior i inferior, que conté els estams i el pistil.
El malrubí és una planta comuna i ben distribuïda. A vegades i als indrets més humits, el malrubí conviu amb el malrubí negre (Ballota nigra ssp.foetida), aquest de flors porpres i més estirat.
L’olor del malrubí no és gaire agradable. El seu anterior ús medicinal es va perdent.
[foto Jordi Badia]