La malva d’arbre o malva gran (Malva arborea [= Lavatera arborea]), tal com el seu nom indica, ve a ser una versió de port quasi arbori de la coneguda malva (Malva sylvestris), de fins a 3 metres d’alçada i tronc de base llenyosa als exemplars més grans, malgrat viure habitualment només durant dos anys.
La malva d’arbre té fulles arrodonides, les majors d’un pam de diàmetre, amb nervis palmats i contorn en 5-7 lòbuls poc profunds, al seu torn amb el marge crenat. A la primavera i a l’estiu, a l’axil·la de les fulles es formen feixos de flors molt aparents. Observades en detall, les flors tenen primer un calicle de 3 peces amples i soldades per la base, més grans que els 5 sèpals que venen després. En canvi, les malves autèntiques tenen les peces del calicle lliures i menors que els sèpals. Aquest caràcter de la proporció entre calicle i calze s’aprecia millor més tard, quan el calicle i el calze embolcallen el fruit en forma de carbasseta. Els 5 pètals de la flor són grans de 15-20 mm, forma bilobada i color rosa intens amb els nervis i la base ressaltats de to purpuri. Del centre de la flor emergeix la columna del pistil amb nombrosos estams soldats.
La floració de la malva d’arbre és abundosa i vistosa; per aquest motiu a vegades s’empra en jardineria. L’hàbitat característic de la malva d’arbre són els penya-segats litorals lluminosos i adobats pels excrements d’aus marines. Creix també en terres remogudes i nitrogenades de les comarques litorals catalanes, segurament afavorida per la plantació esporàdica en jardins. N’hem trobat una població, per primera vegada a la comarca de Bages, a Sant Cristòfol (Castellbell i el Vilar). El temps dirà si la malva d’arbre s’estableix al Bages. El canvi climàtic cap a hiverns menys freds impulsa novetats a la flora del Bages impensables unes dècades enrere. Manresa ja no és Manrúsia.
[fotos Jordi Badia]