El malví hirsut (Althaea hirsuta) és una herba anual d’un pam d’alçada que a finals de primavera pot trobar-se en llocs secs i de sòl prim. El seu port és el d’una malva petita amb flors descolorides i, molt especialment, eriçada de pèls llargs i blancs, el caràcter pel qual s’identifica i anomena.
Les fulles són simples, palmades amb 5 nervis principals. N’hi ha de dos tipus; les fulles de la base tenen pecíol llarg i limbe de contorn arrodonit amb el marge crenat en el qual els 5 lòbuls principals només s’insinuen, mentre que les de la part superior tenen el pecíol curt i el limbe quasi dividit en 5 lòbuls estrets. El pas de l’un a l’altre tipus de fulla és gradual.
Les flors neixen solitàries amb peduncles llargs a l’axil·la de les fulles. El seu calze és doble, per fora hi ha un calicle de 9 peces soldades per la base que s’obren a la vegada que la corol·la i més endins hi ha el calze autèntic fet de 5 sèpals que es mantenen drets. Tant les peces dels calicle com les del calze tenen forma triangular, color verd i estan plenes de pèls eriçats. Els 5 pètals amb prou feines superen la longitud dels sèpals; són amples però curts i amb un serrat irregular a la vora que els donaria aspecte de dent incisiva si no fos pel seu matís rosat o violaci. Com a totes les malvàcies, els seus nombrosos estams estan soldats amb l’estil en una columna central. Abans d’obrir-se, la flor es manté doblement protegida per les peces del calicle i del calze dretes, tancades i amb els pèls dirigits enfora i amb la corol·la cargolada. Els estams maduren abans que els estigmes per evitar l’autofecundació. El fruit té la forma d’un pa de pagès, com el de la malva comuna (Malva sylvestris), amb la diferència que el del malví hirsut queda embolcallat pels sèpals drets.
El malví hirsut està ben distribuït pels indrets secs i pedregosos de la comarca de Bages, però no és, ni de bon tros, tan abundós com la malva comuna.
[fotos Jordi Badia]