El marcòlic (Lilium martagon) és una planta d’elegància innata, especialment quan floreix en ple mes de juliol. Pertany a la família liliàcies, de la qual podria prendre’s com a prototipus. Del bulb basal surt una tija esvelta, de fins a un metre d’alçada, que porta a nivells molt separats verticils de 5 a 10 fulles lanceolades, sense pecíol i de nervis paral·lels, com és típic de les monocotiledònies. La tija acaba en un raïm enlairat i lax de flors grans, de 5 o 6 cm de diàmetre cadascuna, encarades avall per un peduncle corb. La flor consta de 6 tèpals idèntics, pilosos per fora, de color rosat puntejat de propra a la cara interior, i parcialment enrotllats enrera per obrir-se totalment. Del centre emergeixen 6 estams d’anteres ataronjades i unides al filament pel dors, i un llarg estil. Amb el temps el peduncle es redreçarà, de manera que el fruit queda ben dret.
La distribució del marcòlic comprèn la part septentrional de la península ibèrica i la major part d’Europa, coincidint amb l’àrea dels boscos caducifolis. Viu sobretot als estatges montà i subalpí. Tot i així, més rar, arriba també als indrets humits de les àrees submediterrània i mediterrània, com a la comarca de Bages on es localitza a l’obaga de Montserrat, on són preses les fotos, i a d’altres racons de vegetació ben conservada. El marcòlic florit és un espectacle a la penombra del bosc.
[fotos Marta Queralt López Salvans (1ª), Jordi Badia (2ª, 3ª, 6ª, 7ª i 8ª) i Consol Pons (4ª i 5ª)]