El marxant (Amaranthus retroflexus subsp. retroflexus) és una herba anual de la família de les amarantàcies que fa de 0,3 a 1 m d’alt. És erecta, pot ser simple o més o menys ramificada, i té una arrel principal bastant robusta que pot arribar a 1 metre de fondària. Les tiges ordinàriament són pubescents i poden tenir tonalitats vermelloses.
Les seves fulles estan en disposició alterna, tenen un pecíol que fa 1-6 cm de llarg i un limbe ròmbico-ovat, subagut o obtús, de 2-15 x 1-7 cm. Sovint aquestes fulles tenen una franja blanquinosa.
Les seves petites flors són unisexuals i verdoses, i estan agrupades en cimes denses agregades en espiguetes cilíndriques que a la vegada formen espigues. Cada flor té 5 tèpals aguts i poc soldats entre ells, i està envoltada per 1 bràctea i per 2 bractèoles rígides que fan 3-6 mm de llarg i són més llargues que els tèpals. Les flors masculines tenen 5 estams i les femenines 1 pistil amb 3 estigmes. S’obren entre el juliol i el novembre, i són pol·linitzades pel vent. El nom genèric Amaranthus ve del grec amarantos, que significa “no marcible”, en referència a les inflorescències del marxant i d’altres espècies d’amarant. El nom llatí (però no científic) amarantus luteus s’assignava antigament a la sempreviva borda (Helichrysum stoechas), una composta freqüent al Bages que també té inflorescències que es poden mantenir seques sense alterar-se gaire durant força temps.
Els seus fruits són petites càpsules ovoides que s’obren transversalment i contenen una única llavor negra i lluent, d’1 mm.
Creix sobre terres més o menys remogudes i riques en nitrogen -conreus, vores de camins, terraplens… És una planta originària de les regions càlides i temperades de l’est i el centre d’Amèrica del Nord, que ha estat estesa pels humans a tots els continents, i va arribar a Europa al segle XVIII. Es consumeix com a verdura a diversos llocs del món, però s’ha de llençar l’aigua amb què es cou, perquè, com els espinacs, conté oxalats solubles que no s’han d’ingerir en excés, perquè són perjudicials per als ronyons (els càlculs renals més freqüents són d’oxalat de calci) i les articulacions. Les seves llavors també són comestibles i es poden moldre per fer farina. Ha estat utilitzat com a aliment i per fer medicaments per molts grups de nadius americans, i, a l’estat indi de Kerala, les fulles de marxant són la base del thora, un plat molt popular. El bestiar boví i els porcs, si són alimentats amb grans quantitats de marxant, poden emmalaltir.
[fotos Florenci Vallès]