El marxívol (Helleborus foetidus) és una herba gran amb la base lleugerament lignificada, persistent tot l’any i que denota tota ella un aspecte primitiu. Pertany a la família ranunculàcies. Les fulles del marxívol estan dividides en un nombre variable de segments lanceolats de disposició quasi palmada. Progressivament, aquestes fulles compostes esdevenen bràctees florals simples. La inflorescència és d’un verd clar descolorit, homogeni, amb l’excepció només d’un possible ribetejat de vermellenc a la vora de les bràctees o dels sèpals. Les flors, de peces grosses i aparents, neixen pèndules. Consten d’un sol verticil de normalment 5 tèpals lliures, primer tancats en campana -tal com mostren les imatges- però que s’obriran quan maduri el fruit, de nectaris que corresponen a pètals transformats, de nombrosos estams i de 2 a 5 carpels soldats per la base que esdevindran fol·licles.
El marxívol viu a les rouredes i als vessants obacs de les serres. La seva florida és molt primerenca, aprofitant la claror al sotabosc quan els arbres no han tret encara les fulles noves. El marxívol és una planta molt tòxica -potser la més tòxica d’entre les plantes espontànies al Bages- i d’olor desagradable que els animals herbívors defugen.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 3ª) i Marta Queralt López Salvans (4ª)]