La menta d’aigua (Mentha aquatica) viu als sòls xops de la vora de torrents i rieres. Es tracta d’una herba perenne de tiges quadrangulars, sovint rogenques, piloses, que s’enlaira fins poc més de mig metre. Les fulles abundoses neixen oposades per parelles. Tenen un pecíol curt i un limbe ovat d’uns 5×3 cm, amb el marge dentat i pilós. Les flors s’agrupen en un gran glomèrul terminal, globós, tot i que també pot haver verticil·lastres menors a les axil·les de les fulles situades immediatament a sota. La menta d’aigua floreix quan l’estiu ja és avançat; llavors destaca pel rosa lluminós de les flors. Les flors tenen un calze tubular amb cinc dents agudes, una corol·la rosada oberta en cinc lòbuls poc desiguals, molt pilosa per fora i una mica per dins, quatre estams amb filaments llargs, del mateix to rosat que la corol·la d’on sobresurten, i anteres roses que amb el temps s’enfosquiran a taronja i un sol estil llarg amb l’estigma bifurcat.
Les fulles de la menta d’aigua són molt oloroses. La Mentha piperita cultivada és un híbrid obtingut entre M.viridis, que no viu espontàniament a la comarca de Bages, i M.aquatica, la menta d’aigua. En ambients humits del Bages poden trobar-se també la menta d’ase (M.suaveolens) i la menta boscana (M.longifolia). Ambdues es diferencien de la menta d’aigua per les fulles sèssils –les de la menta d’ase arrodonides, les de la boscana allargades- i per les seves inflorescències terminals llargues i estretes.
[fotos Jordi Badia]