La merla d’aigua (Cinclus cinclus) és l’única representant a Europa de la família dels cínclids, un grup d’ocells format només per cinc espècies semblants, totes del mateix gènere. Els cínclids són els únics passeriformes que, per les adaptacions que presenten, es poden considerar realment aquàtics perquè tenen un plomatge dens que impermeabilitzen i lubriquen amb les secrecions de la glàndula del carpó -l’anomenada glàndula uropigial- tal com fan els ànecs, poden tancar les obertures nasals i les auditives, i tenen la superfície dels ulls plana com la d’unes ulleres de bussejar.
La merla d’aigua és un ocell robust, de colors foscos, pitet blanc i cua curta, que podrem observar realitzant moviments ràpids sobre les pedres de rius i rierols d’aigües netes, amb un cabal que sigui bastant regular. Actualment, a Catalunya aquest tipus de cursos només són fàcils de trobar a muntanya, que és precisament on més abunda la merla d’aigua. Té una habilitat sorprenent per caminar i nedar sota l’aigua. Neda batent les ales com si volés i busca els invertebrats dels quals s’alimenta, sobretot insectes, removent els còdols del fons amb les potes.
És un ocell sedentari que, empès pel fred i el gel, de vegades realitza curts desplaçaments cap a les parts més baixes dels rius. Al Bages se la troba habitualment tan sols a la zona nord, però a l’hivern se la pot veure en altres indrets de la comarca.
[fotos Jordi Badia (1ª) i Oriol Oms (2ª)]