El mill del sol (Lithospermum officinale) és una herba perenne de la família boraginàcies, característica de les clarianes dels boscos humits a la vora de corrents d’aigua. Es renova completament cada any, acostant-se al metre d’alçada. Sol ramificar-se molt a la meitat superior i poc a la meitat inferior de la tija que sol mantenir-se simple i perdre aviat algunes fulles. Tota la planta està coberta de pèls híspids. Les fulles es disposen alternes; són sèssils, de contorn lanceolat i amb el nervi medial molt ressaltat al revers. Com totes les boraginàcies, agrupa les flors en inflorescències en cua d’escorpí a l’extrem de les tiges. Les flors són petites, amb una corol·la simpètala en 5 lòbuls de color crema que amb prou feines despunta del calze.
La part més característica del mill del sol és el seu fruit composat de 4 mericarps; 4 granets lluents com perles, ordenats en creu al fons del calze. Pot faltar-ne algun, si algun dels carpels no ha aconseguit arribar a bon port. Aquests granets són blancs, llisos, de forma ovoide, aspecte anacarat i extremadament durs. El nom de génere Lithospermum fa referència a aquest fruit dur com una pedra. En base a la teoria del signe que assimilava aquests granets del mill sol amb càlculs biliars o renals, les infusions de mill del sol es van prescriure extensament per combatre’ls, encara que no es coneix cap evidència mèdica de la seva eficàcia.
El mill del sol està ben distribuït a la comarca de Bages, però ocupa només localitats puntuals, allà on troba les condicions humides, lluminoses i frescals propícies.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article Teoria del signe, de Jordi Badia.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.