Leucodon sciuroides, que podríem anomenar en català molsa en cua d’esquirol, es reconeix en estat sec pels seus caulidis arquejats i coberts de fil·lidis imbricats. En realitat té dues menes de caulidis, els primaris ramificats i reptants sobre el substrat, dels qual sorgeixen el caulidis secundaris, més aparents, d’uns 2 cm i que surten enfora arquejats en forma de cua d’esquirol. Els fil.lidis tenen forma ovato-lanceolada, d’1,5 mm de longitud, amb el marge llis o denticulat, la punta aguda i un o dos plecs longitudinals a cada costat. En estat sec (imatge 1ª), els fil·lidis es disposen imbricats com les fulles esquamiformes d’un xiprer i mostren reflexos brillants; en aquest estat Leucodon sciuroides és més fàcil d’identificar de vista perquè recorda la cua d’un esquirol. En canvi, en estat hidratat (foto 2ª) els caulidis s’estiren i els fil.lidis s’obren a un 45º.
La molsa en cua d’esquirol creix indistintament damunt de roques i d’escorces d’arbres, sobretot alzines i roures, en ambients de bosc. A la comarca de Bages, Leucodon sciuroides és una planta comuna.
[fotos Jordi Badia]