El morró, morrons, morrons blancs o morrons de canari (Stellaria media) son una herba anual de la família cariofil·làcies, de tiges cilíndriques d’uns dos pams de longitud però no pas d’alçada degut al port feble, que destaca pel seu verd tendre.
Les fulles neixen oposades; el limbe és enter i ovat d’uns 2-3 cm i el pecíol tan llarg com el limbe a les fulles basals però progressivament s’escurça fins a desaparèixer a les fulles superiors sèssils. Les tiges tenen una línia de pèls blancs, llargs i corbats, que canvia de posició a cada entrenús. Els pecíols, els peduncles i els calzes de les flors estan coberts d’aquesta mena de pèls; en canvi, la pilositat del limbe de les fulles es redueix al seu marge i encara amb pèls més curts.
Cada flor té un peduncle individual, llarg i fi que surt de l’entrenús, sovint més llarg que la fulla corresponent. Aquestes flors tenen simetria radiada amb 5 sèpals lliures, 5 pètals blancs més curts que els sèpals que simulen ser 10 perquè són bífids, de 3 a 5 estams d’anteres morades i un pistil amb 3 estigmes blancs. Quan les flors són ben obertes, als migdies assolellats, mostren l’aspecte estrellat característic de les cariofil·làcies. El fruit és una càpsula que conté múltiples llavors petites i que s’obre completament mitjançant 6 valves.
El morró creix als sòls agrícoles fèrtils, amb predilecció pels marges d’horts parcialment ombrejats i frescals.
És una planta comuna i àmpliament distribuïda.
S’utilitza per alimentar ocells engabiats i aus de corral.
[fotos Roger Lloret (1ª, 2ª, 3ª i 4ª) i Jordi Badia (5ª i 6ª)]