L’orenga (Origanum vulgare) és una herba de la família labiades, aromàtica, més coneguda seca i trinxada a la cuina que no pas fresca i ufana als prats humits i vores de boscos caducifolis on viu. Té les fulles ovades, enteres i oposades; observades a contrallum mostren uns puntets, les glàndules on s’acumulen els olis essencials. Floreix a començament d’estiu. Llavors es formen una inflorescència terminal i algunes laterals, denses com glomèruls, atapeïdes de flors menudes amb corol·la tubular oberta en 2 llavis amb 2 i 3 lòbuls com és característic de les labiades, blanc, rosada o tacada de porpra, de la qual sobresurten els estams i el pistil. Tota la planta, però en especial les tiges joves, les bràctees que acompanyen les flors i els calzes, sol prendre un matís granat, com de vi negre.
L’orenga té una extensa aplicació com a espècie aromatitzant a moltes receptes de la cuina mediterrània pel seu toc a mig camí entre la sajolida i la menta, en especial per adobar les carns i per donar a el gust característic de les pizzes.
[fotos Jordi Badia]